Ha mort l'històric militant comunista Rodrigo Moreno
Rodrigo Moreno Planisolis, membre fundador i ex-Responsable Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), va morir ahir a la tarda a Lleida. Nascut a Fonz (Osca) al març de 1921. Va estudiar a l'escola primaria de Montsó fins als 12 anys. Li sorpren la Guerra Civil amb 15 anys quan estava treballant de pagès a la finca dels seus pares. S´incorpora a la JSU (Joventut Comunista) i forma part de la defensa de la República al seu poble i comarca.
Al 1938, amb la seva família i amics comencen l´evacuació cap a França. No obstant amb 17 anys lluita amb l´èxercit de la República (27º Divisió Karl Marx) per terres catalanes i després es té que exilar a França. Allà viu el drama i la misèria dels camps de concentració (Sant Llorenç de Cerdans i Septfonds). Menja el pa amarg de l´exili i s´incorpora a la lluita clandestina antialemanya. Vençuts els nazifeixistes, es dedica a la lluita antifranquista que li suposa presó per part del govern francés profranquista. Passa 6 anys a la clandestinitat i 10 anys a la deportació.
Durant l´exili a França treballa com a pagès, ramader, en boscos, canteres. Al 1966 s´estableix a Alcarràs amb la seva família i treballa de manobre. Malgrat la vigilància de les autoritats franquistes es reunia periòdicament al Cinema Victòria d´Alcarràs amb altres antifranquistes. Al 1979 fou escollit regidor pel PSUC a Alcarràs,càrrec que va abandonar per ètica al 1981 per no estar d´acord amb la política reformista de la direcció que consistia en la defensa dels Pactes de la Moncloa i de la reconciliació nacional. Organitzat al Partido Comunista de España VIII-IX Congrès, formats pels expulsats de la direcció del PCE dirigida per Santiago Carrillo, posteriorment s´uneixen amb altres destacaments comunistes i funden l´any 1984 el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE).
Cal destacar la participació activa en multitud de lluites socials per les Terres de Lleida. Resaltem les més importants:
El seu important paper en la campanya contra l´OTAN (1984-1985) a les Terres de Lleida.
La lluita dels colons de Montagut (1988-91) davant la poderosa multinacional Vall Companys, motius pels quals junt amb dirigents d´Unió de Pagesos com Josep Pàmies i Jaume Serentill van tenir que anar als tribunals de Lleida amb una petició d´un any de presó.
L´any 1991 junt amb el cristià Eulogio Vallina van impulsar un moviment unitari de rebuig contra la 1ª Guerra del Golf que van realitzar dues manifestacions multitudinàries pels carrers de Lleida.
Fou part activa en la lluita contra la construcció del pantà de Rialb, doncs aquest violava totes les regles d´activitats sísmiques i altres factors.
Participa l´any 1990 en la Brigada Solidària Internacional "José Martí" per ajudar a la difícil situació del poble cubà degut al bloqueig o guerra total dels EEUU contra Cuba. L´any 1993 fundà amb altres companys el Casal Amics de Cuba de Lleida del qual ha format part de la seva Junta Directiva fins al final.
L´any 2002 escriu la seva primera part de les seves memòries amb un fort caràcter polític i social ("Memorias de Comunista") on rememora les seves vivències i lluites fins l´any 1966 (data del seu retorn a Espanya). En aquest llibre rememora la seva oposició a Santiago Carrillo per la seva política eurocomunista que consistia en l´abandonament dels principis del marxisme-leninisme i en la defensa de la reconciliciació nacional que comportava un pacte amb el Franquisme.
En els seus últims 2 anys va realitzar importants activitats públiques :
1) Va participar al Setembre de 2010 al Cafè Teatre de l´Escorxador en l´Homenatge a l´escriptor Miguel Hernández on va recitar sense llegir durant 40 minuts diversos poemes de poetes del 27 i de collita pròpia.
2) Va presentar un treball al Casal Republicà Cargol Roig el 12 d´Octubre de 2010 amb el títol ¿ Qué es lo que vais a festejar ? on denuncia el caràcter imperialista i criminal de la conquesta espanyola a l´Amèrica.
3) Va participar a la trobada " Enlazando culturas " a Madrid on va haver la presència, entre d´altres, del president de Bolívia Evo Morales.
4) Al desembre del 2010 va participar com a delegat al IX Congrés del PCPE.
5) Va fer la presentació a la Universitat de Lleida en l´acte amb la filla del Che (Aleida Guevara). 15 de Febrer de 2011.
6) Acte a la Biblioteca Püblica de Lleida el 23-F del 2011 on va presentar una ponència sobre el paper del Rei qüestionant el seu "paper de salvador de la democràcia" davant del cop d´estat de 1981.
7) El 14 d´Abril de 2012 greument malat va participar en un dinar d´homenatge organitzat pel Casal Amics de Cuba de Lleida i on va fer un resum de les diverses lluites en les que va participar amb molts dels presents.
El Comitè Intercomarcal del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) rendeix homenatge al que ha estat membre fundador del partit i dues vegades Responsable Polític (en els periodes 1994-2002 i 2010-2011). Josep Maria Baró va substituir-lo finalment per motius de salud. Durant els seus 76 anys de militància comunista ha demostrat la seva entrega total pels ideals del socialisme i el seu compromís en la defensa de la classe obrera.
La seva lluita contra el sistema d´explotació capitalista i el seu rebuig al caràcter oportunista del reformisme de l´anomenada esquerra instal.lada en el sistema l´han convertit en el referent ideológic més important de defensa dels principis i les idees del marxisme leninisme a les Terres de Lleida.
Camarada Rodrigo Moreno, els teus camarades no oblidaran les teves ensenyances i el teu exemple de lluita insubornable fins al final.
Salut i Revolució!
Comitè Intercomarcal del PCPC-Ponent
Lleida a 26 de Setembre de 2012
Joven Guardia escribió:En catalán el comunicado del partido
Ha mort l'històric militant comunista Rodrigo Moreno
Rodrigo Moreno Planisolis, membre fundador i ex-Responsable Polític del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC), va morir ahir a la tarda a Lleida. Nascut a Fonz (Osca) al març de 1921. Va estudiar a l'escola primaria de Montsó fins als 12 anys. Li sorpren la Guerra Civil amb 15 anys quan estava treballant de pagès a la finca dels seus pares. S´incorpora a la JSU (Joventut Comunista) i forma part de la defensa de la República al seu poble i comarca.
Al 1938, amb la seva família i amics comencen l´evacuació cap a França. No obstant amb 17 anys lluita amb l´èxercit de la República (27º Divisió Karl Marx) per terres catalanes i després es té que exilar a França. Allà viu el drama i la misèria dels camps de concentració (Sant Llorenç de Cerdans i Septfonds). Menja el pa amarg de l´exili i s´incorpora a la lluita clandestina antialemanya. Vençuts els nazifeixistes, es dedica a la lluita antifranquista que li suposa presó per part del govern francés profranquista. Passa 6 anys a la clandestinitat i 10 anys a la deportació.
Durant l´exili a França treballa com a pagès, ramader, en boscos, canteres. Al 1966 s´estableix a Alcarràs amb la seva família i treballa de manobre. Malgrat la vigilància de les autoritats franquistes es reunia periòdicament al Cinema Victòria d´Alcarràs amb altres antifranquistes. Al 1979 fou escollit regidor pel PSUC a Alcarràs,càrrec que va abandonar per ètica al 1981 per no estar d´acord amb la política reformista de la direcció que consistia en la defensa dels Pactes de la Moncloa i de la reconciliació nacional. Organitzat al Partido Comunista de España VIII-IX Congrès, formats pels expulsats de la direcció del PCE dirigida per Santiago Carrillo, posteriorment s´uneixen amb altres destacaments comunistes i funden l´any 1984 el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE).
Cal destacar la participació activa en multitud de lluites socials per les Terres de Lleida. Resaltem les més importants:
El seu important paper en la campanya contra l´OTAN (1984-1985) a les Terres de Lleida.
La lluita dels colons de Montagut (1988-91) davant la poderosa multinacional Vall Companys, motius pels quals junt amb dirigents d´Unió de Pagesos com Josep Pàmies i Jaume Serentill van tenir que anar als tribunals de Lleida amb una petició d´un any de presó.
L´any 1991 junt amb el cristià Eulogio Vallina van impulsar un moviment unitari de rebuig contra la 1ª Guerra del Golf que van realitzar dues manifestacions multitudinàries pels carrers de Lleida.
Fou part activa en la lluita contra la construcció del pantà de Rialb, doncs aquest violava totes les regles d´activitats sísmiques i altres factors.
Participa l´any 1990 en la Brigada Solidària Internacional "José Martí" per ajudar a la difícil situació del poble cubà degut al bloqueig o guerra total dels EEUU contra Cuba. L´any 1993 fundà amb altres companys el Casal Amics de Cuba de Lleida del qual ha format part de la seva Junta Directiva fins al final.
L´any 2002 escriu la seva primera part de les seves memòries amb un fort caràcter polític i social ("Memorias de Comunista") on rememora les seves vivències i lluites fins l´any 1966 (data del seu retorn a Espanya). En aquest llibre rememora la seva oposició a Santiago Carrillo per la seva política eurocomunista que consistia en l´abandonament dels principis del marxisme-leninisme i en la defensa de la reconciliciació nacional que comportava un pacte amb el Franquisme.
En els seus últims 2 anys va realitzar importants activitats públiques :
1) Va participar al Setembre de 2010 al Cafè Teatre de l´Escorxador en l´Homenatge a l´escriptor Miguel Hernández on va recitar sense llegir durant 40 minuts diversos poemes de poetes del 27 i de collita pròpia.
2) Va presentar un treball al Casal Republicà Cargol Roig el 12 d´Octubre de 2010 amb el títol ¿ Qué es lo que vais a festejar ? on denuncia el caràcter imperialista i criminal de la conquesta espanyola a l´Amèrica.
3) Va participar a la trobada " Enlazando culturas " a Madrid on va haver la presència, entre d´altres, del president de Bolívia Evo Morales.
4) Al desembre del 2010 va participar com a delegat al IX Congrés del PCPE.
5) Va fer la presentació a la Universitat de Lleida en l´acte amb la filla del Che (Aleida Guevara). 15 de Febrer de 2011.
6) Acte a la Biblioteca Püblica de Lleida el 23-F del 2011 on va presentar una ponència sobre el paper del Rei qüestionant el seu "paper de salvador de la democràcia" davant del cop d´estat de 1981.
7) El 14 d´Abril de 2012 greument malat va participar en un dinar d´homenatge organitzat pel Casal Amics de Cuba de Lleida i on va fer un resum de les diverses lluites en les que va participar amb molts dels presents.
El Comitè Intercomarcal del Partit Comunista del Poble de Catalunya (PCPC) rendeix homenatge al que ha estat membre fundador del partit i dues vegades Responsable Polític (en els periodes 1994-2002 i 2010-2011). Josep Maria Baró va substituir-lo finalment per motius de salud. Durant els seus 76 anys de militància comunista ha demostrat la seva entrega total pels ideals del socialisme i el seu compromís en la defensa de la classe obrera.
La seva lluita contra el sistema d´explotació capitalista i el seu rebuig al caràcter oportunista del reformisme de l´anomenada esquerra instal.lada en el sistema l´han convertit en el referent ideológic més important de defensa dels principis i les idees del marxisme leninisme a les Terres de Lleida.
Camarada Rodrigo Moreno, els teus camarades no oblidaran les teves ensenyances i el teu exemple de lluita insubornable fins al final.
Salut i Revolució!
Comitè Intercomarcal del PCPC-Ponent
Lleida a 26 de Setembre de 2012
DEP camarada, el mejor homenaje continuar la lucha
Ha muerto el histórico militante comunista Rodrigo Moreno
Rodrigo Moreno Planisolis, miembro fundador y ex-Responsable Político del Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPC), murió ayer por la tarde en Lleida. Estudió en la escuela primaria de Monzón hasta los 12 años. Le sorprende la Guerra Civil con 15 años cuando estaba trabajando de payés en la finca de sus padres. Se incorpora a la JSU (Juventud Comunista) y forma parte de la defensa de la República en su pueblo y comarca.
En 1938, con su familia y amigos comienzan la evacuación hacia Francia. No obstante con 17 años lucha con el Ejército de la República (27 º División Karl Marx) por tierras catalanas y luego se tiene que exiliar a Francia. Allí vive el drama y la miseria de los campos de concentración (San Lorenzo de Cerdans y Septfonds). Come el pan amargo del exilio y se incorpora a la lucha clandestina anti-nazi. Vencidos los nazifascistas, se dedica a la lucha antifranquista que le supone prisión por parte del gobierno francés profranquistas. Pasa 6 años en la clandestinidad y 10 años en la deportación.
Durante el exilio en Francia trabaja como agricultor, ganadero, en bosques y canteras. En 1966 se establece en Alcarràs con su familia y trabaja de albañil. A pesar de la vigilancia de las autoridades franquistas se reunía periódicamente en el Cine Victoria de Alcarràs con otros antifranquistas. En 1979 fue elegido concejal por el PSUC en Alcarràs, cargo que abandonó por ética el 1981 por no estar de acuerdo con la política reformista de la dirección que consistía en la defensa de los Pactos de la Moncloa y de la reconciliación nacional. Organizado en el Partido Comunista de España tras el VIII-IX Congreso, formados por los expulsados de la dirección del PCE dirigida por Santiago Carrillo, posteriormente se unen con otros destacamentos comunistas y fundan en 1984 el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE).
Cabe destacar la participación activa en multitud de luchas sociales por las Tierras de Lleida. Resaltamos las más importantes:
Su importante papel en la campaña contra la OTAN (1984-1985) en las Tierras de Lleida.
La lucha de los colonos de Montagut (1.988-91) ante la poderosa multinacional Vall Companys, motivos por los cuales junto con dirigentes de Unió de Pagesos como Josep Pàmies y Jaume Serentill tuvieron que ir a los tribunales de Lleida con una petición de un año de prisión.
En el año 1991 junto con el cristiano Eulogio Vallina impulsaron un movimiento unitario de rechazo contra la 1 ª Guerra del Golfo que realizaron dos manifestaciones multitudinarias por las calles de Lleida.
Fue parte activa en la lucha contra la construcción del pantano de Rialb, pues este violaba todas las reglas de actividades sísmicas y otros factores.
Participa en 1990 en la Brigada Solidaria Internacional “José Martí” para ayudar a la difícil situación del pueblo cubano debido al bloqueo o guerra total de los EEUU contra Cuba. En 1993 fundó con otros compañeros el Casal Amigos de Cuba de Lleida del que ha formado parte de su Junta Directiva hasta el final.
En 2002 escribe su primera parte de sus memorias con un fuerte carácter político y social (“Memorias de Comunista”) donde rememora sus vivencias y luchas hasta el año 1966 (fecha de su regreso a España). En este libro rememora su oposición a Santiago Carrillo por su política eurocomunista que consistía en el abandono de los principios del marxismo-leninismo y en la defensa de la reconciliciación nacional que conllevaba un pacto con el Franquismo.
En sus últimos 2 años realizó importantes actividades públicas:
1) Participó en Septiembre de 2010 en el Café Teatro del Escorxador en el Homenaje al escritor Miguel Hernández donde recitó sin leer durante 40 minutos varios poemas de poetas del 27 y de cosecha propia.
2) Presentó un trabajo en el Casal Republicano Tornillo Rojo el 12 de Octubre de 2010 con el título ¿Qué es lo que vais a festejar? donde denuncia el carácter imperialista y criminal de la conquista española en América.
3) Participó en el encuentro “Enlazando culturas” en Madrid donde hubo la presencia, entre otros, del presidente de Bolivia Evo Morales.
4) En diciembre de 2010 participó como delegado al IX Congreso del PCPE.
5) Hizo la presentación en la Universidad de Lleida en el acto con la hija del Che (Aleida Guevara). 15 de Febrero de 2011. 15 de Febrero de 2011.
6) Acto en la Biblioteca Pública de Lleida el 23-F de 2011 donde presentó una ponencia sobre el papel del Rey cuestionando su “papel de salvador de la democracia” ante el golpe de estado de 1981.
7) El 14 de Abril de 2012 gravemente enfermo participó en un almuerzo de homenaje organizado por el Casal Amigos de Cuba de Lleida y donde hizo un resumen de las diversas luchas en las que participó con muchos de los presentes.
El Comité Intercomarcal del Partido Comunista del Pueblo de Cataluña (PCPC) rinde homenaje al que ha sido miembro fundador del partido y dos veces Responsable Político (en los periodos 1994-2002 y 2010-2011). Josep Maria Baró lo sustituye finalmente por motivos de salud. Durante sus 76 años de militancia comunista ha demostrado su entrega total por los ideales del socialismo y su compromiso en la defensa de la clase obrera.
Su lucha contra el sistema de explotación capitalista y su rechazo al carácter oportunista del reformismo de la llamada izquierda instalada en el sistema lo han convertido en el referente ideológico más importante de defensa de los principios y las ideas del marxismo leninismo en las Tierras de Lleida.
Camarada Rodrigo Moreno, tus camaradas no olvidarán tus enseñanzas y tu ejemplo de lucha insobornable hasta el final.
Salud y Revolución!
Comité Intercomarcal del PCPC-Ponent
Lleida a 26 de Septiembre de 2012
Makarenko escribió:Bueno, veo que no será cosa de "Público" lo que comentaba respecto la traducción del PCPC.
Portal