Massa sovint, els militants comunistes escoltem al nostre entorn més proper, comentaris sobre els nombrosos casos de corrupció que afecten tota la superestructura burgesa del règim capitalista. Crítiques que sota una agressivitat verbal, focalitzen la seva ràbia i frustració enfront el que ells i elles anomenen “classe política”. Discursos que, modelats per la ideologia dominant, encaminen l’ira de les masses treballadores cap al qüestionament de l’epidermis del règim, cap a una crítica estèril i inofensiva. Quan els poderosos altaveus burgesos -autèntics monopolis al servei de la oligarquia financera-, parlen de corrupció, es guarden molt bé de deixar intacta la causa del naixement i desenvolupament de tota forma de corrupció econòmica, política i ideològica; el mode de producció capitalista en la seva etapa imperialista.
Amb quotidianitat, veiem com els casos de corrupció del règim capitalista tant a Catalunya com a la resta de l’Estat, encapçalen les portades dels consorcis mediàtics i ocupen hores i hores a la televisió. No es estrany que en períodes de profunda crisis capitalista, la burgesia recondueixi el debat de la corrupció cap a la superficialitat del sistema, limitant així els efectes d’una crítica coherent i profunda que els posaria en evidència davant milions de treballadors i classes populars. S’entén aquest afany per seguir alienant a les masses, quan a Catalunya els aturats s’apropen al milió d’efectius i els treballadors catalans anem a l’avantguarda en concepte de desnonaments, suïcidis i índexs de pobresa.
La ideologia dominant no escatima esforços alhora d’engalipar al poble treballador català, mitjançant el deslligament de la corrupció -com del nacionalisme, el “capitalisme financer”, l’ecologisme, el feminisme...-, de les relacions de producció capitalistes. A través d’aquest trencament metafísic –que intenta aïllar la base de la superestructura- i sota els impulsos d’un idealisme irrefrenable, s’inocula en amplies masses aquesta infantil i pobre conclusió, assimilada i divulgada per l’oportunisme en totes les seves formes: “la culpa la tenen els polítics corruptes”, “no hi ha democràcia per la corrupció de la classe política i els banquers”, i totes les derivades que amb prou feines arriben a raspar l´epidermis del sistema.
Com diu el proverbi xinès; “mentre el savi assenyala el sol, el neci mira el dit”. Necis i ximples, així és com ens vol la classe dominant, utilitzant a discreció els seus aparells de propaganda i posant al seu servei les palanques de l’oportunisme en tots els fronts. No els és suficient amb mantenir al proletariat alienat en l’econòmic, és necessària també la paral·lela submissió política i ideològica. Esclavitzar i embrutir al subjecte revolucionari que ha d’acabar amb aquest mode de producció esgotat i podrit és un objectiu sempre latent. Degradar-lo de tal manera que sigui incapaç de visualitzar l’únic règim digne per al gènere humà, base imprescindible per liquidar d’arrel la corrupció existent: el socialisme.
Es per això que els termes capitalisme i corrupció mai apareixen junts o relacionats dialècticament en aquesta cascada de suposades “informacions”. Sempre es tracta “d’excessos” individuals o grupals que “s’han de corregir” perquè tot funcioni de forma “natural”. Al cap i a la fi, tot obeeix a la “cobdícia de l’home” –fidels al mite religiós de la humanitat “pecadora” i “el paradís perdut”- i a “la mala gestió de la classe política”. Així una i altre vegada. Malgrat tot, no cal ser un superdotat per saber que ni l’home és un ser individualista i cobdiciós “per naturalesa”- ben al contrari, son les relacions de propietat imposades i el seu entorn socioeconòmic les que determinen la seva consciencia- ni la casta política es altre cosa que vulgars gestors de la oligarquia financera i industrial.
És una realitat històrica inobjectable que en qualsevol mode de producció capitalista domina la circulació mercantil, basada en la propietat privada dels mitjans de producció i l’explotació assalariada. De l’explotació de la classe treballadora, sorgeix el cicle d’acumulació del capital. Aquests trets fonamenten la base econòmica i corrupta de qualsevol règim burgès. Allà on tot és mercaderia -incloent-hi la força de treball-, i per tant on tot es pot comprar i vendre, la corrupció troba el ferment necessari per la seva expansió . S’entendrà doncs, que la corrupció no només no pot deslligar-se del sistema capitalista, sinó que representa una de les essències més fidels d’aquest, la crua evidencia d’unes relacions de producció que sacralitzen el robatori al conjunt dels treballadors. La corrupció no només és robatori, és també espoli i guerra, explotació, concentració, exportació, evasió i blanqueig de capitals, és deute “públic” (més d’un 85% del deute de l’Estat espanyol correspon als monopolis financers i industrials, especialment a la seva banca usurera), és en definitiva, capitalisme.
La corrupció no és ni pot ser cap disfunció ni cap anomalia del sistema ni cap maledicció a càrrec d’uns polítics incapaços de gestionar res. És conseqüència directa de tot mode de producció opressor i explotador, fruit de les seves lleis universals i contradiccions irresolubles. Per tant, quan els comunistes parlem de corrupció ho fem sempre en termes estructurals, mai conjunturals. I lluny d’assenyalar obsessivament a simples caps de turc, anem a l’arrel dels corruptors per tal de despullar les essències d’aquest règim caduc. Cal doncs, elevar política i ideològicament a les masses treballadores, si volem elevar el seu pensament i ajudar en la construcció del nou poder popular.
De forma sistemàtica els ingents altaveus de l’oligarquia bombardegen milions de treballadors amb blanquejos de capital, evasions fiscals, finançaments irregulars, tràfic d’influències i lobbys, espolis de tot mena, etc. Un torrent d’informacions aïllades que mostren la manera d’accionar desvergonyida de diferents càrrecs polítics -des d’alcaldes a petites viles, fins arribar a diputats del Parlament de Catalunya i al propi Govern – que són assenyalats a l’opinió pública per tal de reforçar la matriu d’opinió; “la classe política és corrupta, cal un reforma”. Matriu ideològica, perfectament assimilada per l’oportunisme, que tracta de blindar la dictadura capitalista a la que ens sotmeten.
El capitalisme monopolista d´Estat, també a Catalunya, ens mostra el dit per tal que ens quedem embadalits observant-lo. I aquest dit pren forma d’una controlada desestabilització política en l’àmbit de la institucionalitat burgesa –empesa per la profunda i duradora crisis econòmica-, per tal de “salvar” els pilars bàsics del règim. La columna mestra de la corrupció, alçada i polida per unes relacions de producció netament reaccionàries.
Les forces d’ordre públic i la propaganda burgesa i oportunista, s’obstinen a mostrar amb detall les corrupteles dels alcaldes de Lloret de Mar o Sabadell o les milionàries evasions i fraus fiscals de la família burgesa Pujol-Ferrusola, sense interrelacionar causa i efecte- capitalisme i corrupció-, i focalitzant l’atenció en els corruptes, essencialment polítics. El silenci entorn l’estructura econòmica capitalista, vertader verger de la corrupció existent, representa una eficaç omertà mediàtica que deixa “lliure de pecats” als grans monopolis financers i industrials, capaços de comprar la voluntat de governs sencers.
Els grans corruptors, així com el règim sobre el que s’assenten, mai son noticia en la ideologia dominant burgesa.
Mai trobarem referències de com Caixabank, BBVA o BSCH roben als seus propis accionistes i depositants per tal d’engreixar els seus beneficis, de la seva eficaç “enginyeria financera” basada en la usura més descarnada, que els permet acumular grans quantitats de capital. Tampoc del blanqueig de capitals provinents del tràfic d’estupefaents o armes, entre d’altres delictes criminals tan rentables per la gran banca. Mai trobarem detalls de la brutal evasió d’impostos d’Aigües de Barcelona, Gas Natural o Telefònica cap a paradisos fiscals –entre d’altres coses perquè es una pràctica “legal”- o de les corrupteles monstruoses que acompanyen a les grans energètiques i constructores com Iberdrola, Repsol o FCC. I no és estrany. Són aquestes transnacionals les que dicten les lleis que s’han d’aprovar als respectius parlaments, premiant poc després a ministres, consellers i ex presidents amb l’entrada en els seus respectius Consells d’Administració.
El cor mateix de la corrupció “no existeix”. L´imperialisme és un “mite”. Els grans monopolis burgesos de la “informació”-com PRISA o Grup Godó–, són també propietat de l´IBEX-35, ja sigui a través de la propietat accionarial (banca) o de la seva publicitat (monopolis industrials). Es per tant lògica i natural la seva defensa numantina de l’imperialisme, tant a nivell intern (oportunisme) com extern (guerres humanitàries a càrrec de la OTAN).
En un règim on s’explota i es roba, en una superestructura que fa d’aquestes plusvàlues i espolis al proletariat la seva base de domini polític i ideològic, en una societat on tot es compra i ven en base a la propietat privada dels mitjans de producció, on el consumisme es alçat a l’altar del “sagrat progrés” i la pobresa és definida com un mal propi de “ganduls”. En un règim on només es conjuga el verb tenir, parlar de corrupció deslligada de les relacions de producció capitalistes, assenyalant a uns quants corruptes de la “classe política”, resulta un frau penós i alienant. Un triomf de les forces burgeses i oportunistes, ansioses per allargar l’agonia del proletariat i del poble treballador.
El PCOC treballa per consolidar un EXÈRCIT PROLETARI que sigui capaç de colpejar i liquidar el cor mateix del capital monopolista i el seu aparell estatal, el cor mateix de la corrupció capitalista. Per aixecar l’estructura sociopolítica i proletària a través de l’Assemblea de Comitès, Delegats i Treballadors, capaç de fondre’s en un gran i poderós Front Únic del Poble que faci trontollar i liquidi l’Estat capitalista i la seva parasitària classe dominant.
Només el socialisme pot posar les imprescindibles bases econòmiques per acabar amb aquesta lacra social capitalista; la corrupció.
Acabem amb la corrupció, destruïm el capitalisme!
Per la construcció de l’Assemblea de Comitès d’empresa, Delegats i Treballadors i el Front Únic del Poble!
Socialisme o barbàrie!
Sª POLÍTICA PARTIT COMUNISTA OBRER DE CATALUNYA (PCOC)
[Tienes que estar registrado y conectado para ver esa imagen]
Fuente: Capitalisme i corrupció